Tàpies
“La vida són uns quants senyals.
Sóc aquí per un instant, del no-res al no-res,
I en la contemplació del mur l’esperit guia l’ull:
De la nuesa sorgeix un sentiment d’eternitat,
La visió de la llum interior, l’elevació dels sentits."
entrada de Álex Chico a las
09:40
11 comentarios:
Observo dues coses: que t'agrada Tàpies i que segueixes el meu bloc. L'acte del que parlo al bloc va ser realment interessant. Recordo clarissimamnet com en Sam Abrams recitava en anglés o la musicalitat del japonés o l'àrab.
Tots dos tenim fam d'absolut, oi?
Ah, hauries de dir que els versos que cites son part del poema "La contemplació del mur. Oda a Antoni Tàpies" de Jordi Carrió.
Gràcies.
Josep Duran
Efectivament, tens raó en tot el que dius. M´agrada Tàpies, i m´agrada no de manera puntual, sino global, tot ell.
Gràcies per la aclaració del poema. Es bonic el titol, oi?
Una abraçada.
Quina pallisa el missatge del tal adam brown. Em té a mil!!
T'escric per dir-te que he enllaçat el nou blog d'en Jordi carrió -historiador de l'art, poeta, oracle, amic d'en Tàpies i de molts més...-, al meu bloc. Crec que valdrà la pena mirar-s'ho.
D'en Tàpies -més que una passió per mi- et recomano a més de les seves publicacions, el llibre "El tatuaje y el cuerpo. Antoni Tàpies, conversaciones con Manuel Borja-Villel" en Ediciones de la Rosa Cúbica (93 pagines encissadores) i el catàleg del Macba "Tàpies en perepectiva".
A reveure, Àlex.
Gràcies, meu amic, per l´enllaç. Et faré cas i ho miraré. Sempre está be saber de blogs així. Ho miraré amb paciència. Gràcies també per les recomanacions. Amb tu, tinc feina, jeje. Fins aviat!
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Qué maravilla, Tàpies. Y muy sugerente el fragmento del poema. Me sumo a las recomendaciones: hay un magnífico catálogo de la Fundació que da cuenta de una exposición de hace 3 o 4 años centrada en las colaboraciones del maestro con poetas y escritores. Coincido con Josep: el mundo de Tàpies puede atraparte de una forma muy poderosa. ¿Conoces, por cierto, el texto que le dedicó Valente en su libro "Material memoria"? Se titula "Cinco fragmentos para Antoni Tàpies", y vale mucho la pena.
De ese libro sólo recuerdo un pequeño texto sobre el Cabo de Gata. Un texto, dicho sea de paso, estupendo. No recuerdo lo de Tàpies.
Caro Juan, te estás convirtiendo en un magnífico confidente literario.
Yo tampoco recuerdo el poema de Valente, pero prometo buscarlo.
Un abrazo
Tornant a Tàpies. Aquests dies he pensat que moltes cultures anomenades primitives donen poders al objectes, son "amulets" o "fetitxes" -àdhuc la cultura judeo-cristiana ho fa al venerar imatges i altres reliquies- i he de dir-vos que jo també crec en una mena de "object power", entesa com aquella facultat dels objectes per guarir l'ànima, l'esperit. Per mí, l'obra d'en Tàpies en general, i el gravat que he comprat en particular (amb els "7 poemes a Tàpies") té aquest poder sobre el meu esperit.
Volia compartir-ho amb vosaltres.
Con el permiso de Álex, Josep, tomo la palabra para decir que estoy de acuerdo contigo: las grandes obras tienen propiedades casi mágicas, por mucho que se empeñen los tataranietos de Duchamp, tan mal entendido, el pobre. El repetido debate, en fin, de lo trascendental en el arte contemporáneo. Lo siento así con Tàpies, con Rothko, con Klee, con Palazuelo y con tantos otros.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio